De fet, plàstic es refereix a un estat del material, però no al
material en si: els polímers sintètics habitualment anomenats plàstics,
són en realitat materials sintètics que poden assolir l'estat plàstic,
això és que el material es troba viscós o fluid, i no té propietats de resistencia als materiasls
a esforços mecànics. Aquest estat s'aconsegueix quan el material en
estat sòlid es transforma en estat plàstic generalment per escalfament, i
és ideal per als diferents processos productius ja que en aquest estat
és que el material pot manipular de les diferents formes que existeixen
en l'actualitat. Així que la paraula plàstic és una forma de referir-se a
materials sintètics capaços d'entrar en un estat plàstic, però plàstic
no és necessàriament el grup de materials als que quotidianament fa
referència aquesta paraula.
Són propietats característiques de la majoria dels plàstics, encara
que no sempre es compleixen en determinats plàstics especials:
- Són barats.
- Tenen baixa densitat.
- Són impermeables.
- Aïllen elécticitat.
- Aïllen el calor, tot i que no són resistents a ell.
- Són resistents a la corrosió i a la intempèrie..
- Resisteixen davant l'acció de molts factors químics.
- Alguns es reciclen millor que altres que no son biodegradables ni fàcils de reciclar.
- Són fàcils de treballar.
- En alguns plàstics la seva combustió pot ser molt contaminant.
